Search

Blog

Ja tenim relat i guanyador del Concurs de Relats curts!

L’Àngel Fabregat, amb el seu relat “Un dia calorós dinant a la Brassa d’Or“, ha estat elegit  pels treballadors/es del restaurant el guanyador del primer Concurs de Relats Curts de la Brassa d’Or, en el que han concursat més de 20 propostes de tots tipus.

Esperem que us hagi agradat aquesta iniciativa, que pretenia donar un altre caire a la típica diada de Sant Jordi, sense sortir del tema literari. D’aquí, la proposta de fer un concurs de relats breus, amb la intenció de que tothom hi pugués participar i gaudís amb un extra d’aquesta fantàstica festa. L’Àngel gaudirà, com a guanyador, d’un sopar per a 2 persones al restaurant. Enhorabona! Us deixem el relat amb el que ha guanyat.

UN DIA CALORÓS DINANT A LA BRASSA D’OR

En Joan havia perdut les dues mans en un accident laboral treballant en una empresa del sector carni. La Mercè, mestra de primària, s’havia operat els pits per donar-los-hi una mica més de volum i turgència. Els dos vivien al mateix carrer al barri de Magraners i pràcticament cada dia es trobaven a la parada de l’autobús, però mai no s’havien creuat ni un «bon dia». En Joanet, com li deien els seus amics, era solter «de tota la vida» i la Mercè feia sis mesos que s’havia separat. En un dia de juny molt calorós, ell havia anat a veure la seva mare a la residència, com cada divendres. Ella havia sortit de la perruqueria de fer-se un rentat i un pentinat, ja que havia quedat l’endemà per anar a sopar i ballar amb un home que havia conegut feia un mes en una pàgina web de contactes. Els dos estaven asseguts, l’un davant de l’altre, en dos taules contigües de la Brassa d’Or. En Joan no parava de mirar el moviment oscil·lant dels pits de la Mercè mentre tallava la carn i ella, tot sovint, alçava la mirada per veure les feinades que tenia per menjar-se l’amanida que li havia dut la Cris. Ell recordava quan tenia mans. Ella quan quasi no tenia escot.

2 Comments

  • Lo Pep de Balàfia

    Simplement comento que, ja fa uns quans dies, uns amics em van dir que havien dinar de “conya” a La Brassa d’Or, que aquell dia havia “arrós negre i que estava bonissim, i em van recomanar anar-hi, bé, des de llavors vinc consultant el vostre menú diari i encara no l’heu fet, a no ser que figuri amb un altre nom. Continuaré visitant la vostra Web a veure si tinc sort.
    Salutacions
    Pep de Balàfia

    3 de juny de 2013 at 15:01