Benvinguts a la Brasa d'Or!

Som un restaurant de referència a Lleida. Cuina catalana, tradicional, moderna i d'autor a l'abast de totes les butxaques. Especialitat en brasa.

Versatilitat i amplitud

Disposem d'un ampli menjador on servim esmorzars de tot tipus i un menú diari variat i molt complet. També tenim un espai rústic reservat pels paladars més exigents on degustar la nostra carta.

Qualitat i distinció en cada detall

Productes de qualitat, atenció acurada, espais confortables. Les millors carns nacionals, fruits directament de la mar, postres de tots colors, vins i caves excel·lents.

Diferents espais

Per qui vulgui gaudir d'un bon àpat en un ambient immillorable, tenim la nostra sala especial on gaudir de la nostra carta més exquisita que farà les delícies del paladars més exigents.

Ja tenim relat i guanyador del Concurs de Relats curts!

L’Àngel Fabregat, amb el seu relat “Un dia calorós dinant a la Brassa d’Or“, ha estat elegit pels treballadors/es del restaurant el guanyador del primer Concurs de Relats Curts de la Brassa d’Or, en el que han concursat més de 20 propostes de tots tipus.

Esperem que us hagi agradat aquesta iniciativa, que pretenia donar un altre caire a la típica diada de Sant Jordi, sense sortir del tema literari. D’aquí, la proposta de fer un concurs de relats breus, amb la intenció de que tothom hi pugués participar i gaudís amb un extra d’aquesta fantàstica festa. L’Àngel gaudirà, com a guanyador, d’un sopar per a 2 persones al restaurant. Enhorabona! Us deixem el relat amb el que ha guanyat.

UN DIA CALORÓS DINANT A LA BRASSA D’OR

En Joan havia perdut les dues mans en un accident laboral treballant en una empresa del sector carni. La Mercè, mestra de primària, s’havia operat els pits per donar-los-hi una mica més de volum i turgència. Els dos vivien al mateix carrer al barri de Magraners i pràcticament cada dia es trobaven a la parada de l’autobús, però mai no s’havien creuat ni un «bon dia». En Joanet, com li deien els seus amics, era solter «de tota la vida» i la Mercè feia sis mesos que s’havia separat. En un dia de juny molt calorós, ell havia anat a veure la seva mare a la residència, com cada divendres. Ella havia sortit de la perruqueria de fer-se un rentat i un pentinat, ja que havia quedat l’endemà per anar a sopar i ballar amb un home que havia conegut feia un mes en una pàgina web de contactes. Els dos estaven asseguts, l’un davant de l’altre, en dos taules contigües de la Brassa d’Or. En Joan no parava de mirar el moviment oscil·lant dels pits de la Mercè mentre tallava la carn i ella, tot sovint, alçava la mirada per veure les feinades que tenia per menjar-se l’amanida que li havia dut la Cris. Ell recordava quan tenia mans. Ella quan quasi no tenia escot.

Comments are closed.